Posem nom a la nova escola de Sentmenat, es prorroga el procés de votació

Divendres, 26 de març de 2021 a les 00:00

El passat 5 de març va començar la votació oberta d'acord amb el procés participatiu que aquest Ajuntament ha posat en marxa per trobar un nom per la nova escola de Sentmenat.

Recordem les propostes finalistes:

Constanza i Joan en nom dels dos sentmenatencs supervivents de l'holocaust nazi, Les Filadores en record del passat tèxtil que recorre Sentmenat, Joaquima Mas i Serra en record de la vinculació i la promoció de l'educació al nostre municipi de la mestra durant la República, i Lourdes Alfonso en les seves tasques com a mestra i directora del centre als anys setanta.

Per tal de facilitar a tots els veïns i veïnes del poble que puguin emetre el seu vot i decidir quin nom és el més adequat pel nou centre educatiu, prorroguem les dates de votació:

  • Dimecres 7 d'abril de 17 a 20h a la Plaça e la Vila
  • Diumenge 11 d'abril d'11,30h a 14h a Cal Milionari coincidint amb el concert del II Cicle de Cantautores
  • Dimecres 14 d'abril de 16 a 18h a la sortida de l'Escola Can Sorts, Parc de la Riera.

Poden votar tots els sentmenatencs i sentmenatenques, cal portar el DNI i ser major de 14 anys.

Recomanem portar la butlleta preparada des de casa, igualment en el punt de votació hi haurà a disposició butlletes en blanc, en aquest cas s’agrairà que cadascú porti el seu bolígraf per qüestions sanitàries.

 

Costanza i Joan

La Constanza i el Joan, veïns de Setmenat, van ser supervivents de l’Holocaust Nazi. 
La Contanza Martínez va néixer a Madrid l’any 1917, i va arribar a Sentmenat el desembre del 1936. Treballava com a oficinista del ministeri de guerra de la República. Durant la guerra es va haver d’exiliar i allà va participar en la resistència francesa, on va ser detinguda  l’any 1942. A la comissaria de Nantes va conèixer al Joan Escuer.  El 14 de juny de 1944 va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück i va ser alliberada el 22 d’abril de 1945.
En Joan Escuer Gomis va néixer a Cornulleda de Montsant (Priorat) l’any 1914, de professió  ferrer. Va combatre a la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà i va participar en la resistència francesa, això últim li va comportar la detenció i la deportació al camp de concentració de Dachau, hi va ser des del 20 de juny de 1944 fins al 2 de maig de 1945.
Quan els dos van ser alliberats, es van retrobar a París, on es van casar i van tenir fills. A les acaballes de la dictadura franquista van tornar de l’exili i es van establir a Sentmenat. Van ser el president i la vicepresidenta de l’Associació Amical de Mauthausen i Altres Camps, associació que agrupava a totes les víctimes de l’holocaust i a les seves famílies.
A través d’aquesta associació es varen dedicar a fer xerrades i conferències per totes les escoles del país, una gran tasca de divulgació per explicar les seves vivències als camps, amb l’objectiu de no tornar a repetir aquell horror mai més. Finalment la Constanza va morir l’any 1997 i en Joan l’any 2004.


Les Filadores

Sentmenat té un passat tèxtil força important, molts dels nostres espais públics o dels equipaments municipals van ser fins a no fa gaire, fàbriques relacionades amb l’elaboració de teixits. 
Un dels processos per la confecció de teixits és el de filar, aquest procés s’encarrega de transformar les fibres naturals d’origen animal o vegetal en fil. Al principi les filadores ho feien manualment amb una filosa i a patir de la Revolució Industrial es va mecanitzar el procés.
Les primeres grans fàbriques tèxtils de Sentmenat daten de finals del S.XIX i varen ser conegudes popularment com “Can Vall”, els “Velluts” i l’“Ensanxa”. En un principi aquestes fàbriques tenien  incorporat el procés de filar, però amb el pas del temps van començar a construir seccions a part per filar. I fins i tot l’any 1956 s’inaugurà “La filatura” al barri de Can Palau que va funcionar fins al 1999.
Principalment eren les dones les que s’ocupaven de les tasques de filar, eren conegudes com a filadores, així com en d’altres tasques relacionades amb la producció de teixits també eren les dones les protagonistes com ara les teixidores, nuadores, etc. La incorporació de les dones al món industrial va suposar un gran ajut per les famílies en una època de grans mancances.


Joaquima Mas i Serra

La Joaquima Mas i Serra va néixer l’any 1897 a la vila de Gràcia (Barcelona) i va morir  l’any 1984 a l’Ametlla del Vallès. Des de sempre va tenir clara la seva vocació, ser mestra d’escola. 
Amb 18 anys ja tenia el seu primer destí com a docent a Lleger (Baix Penedès) i l’any 1930 va arribar a Sentmenat. De seguida va incorporar les seves idees progressistes i catalanistes a l’escola pública de primària de Sentmenat i va introduir millores pedagògiques basades en l’Escola Nova impulsada per la Generalitat de Catalunya, que s’inspiraven en el respecte del lliure pensament, l’escola mixta, el rebuig vers els sistemes de càstigs i premis, l’experimentació i l’organització d’activitats  en el medi natural. També va ser membre i secretaria de la Junta Escolar de Sentmenat, on va lluitar per la millora de les condicions higièniques de l’escola, que en aquells moments no cobria les condicions mínimes de seguretat i higiene. 
La seva defensa de l’educació mixta i del català a les aules no va ser passada per alt pel règim franquista. L’any 1941 va ser enviada a un poble del Pirineu, arran d’unes denúncies, on hi va ser cinc anys. Després va poder demanar una plaça de mestra al seu estimat Vallès, en aquesta ocasió va establir-se a l’Ametlla del Vallès, on hi va viure fins al dia de la seva mort. 
A la plaça de la Vila de Sentmenat hi trobem una placa amb una de les seves cèlebres frases que evidencia el seu pensament vers l'educació: “El que cal respectar de les persones és la seva llibertat”.


Lourdes Alfonso

La Lourdes Alfonso, va néixer l’any 1949 i va morir l’any 1993, quan encara era jove. Des de sempre va tenir molt interès per la pedagogia i per l’ensenyament.
Va ser mestra de l’escola pública de Sentmenat Primer de Maig, on a finals dels anys 70 va ser nomenada directora. Cal dir, que la Lourdes Alfonso tenia un fort vincle amb el municipi i això es va notar molt a l’hora d’impartir docència.
Era una gran pedagoga, en el seu temps ja proposava un model educatiu basat en el treball per projectes, en un moment en què els models pedagògics encara eren molt rígids i tancats. Treballar per projectes fomenta la cohesió, la curiositat i l’autonomia dels infants.  A més, ella era esportista i li interessava  els entorns naturals de Sentmenat i el seu patrimoni rural, va fer un treball molt interessant sobre les masies del nostre municipi. Va saber traslladar als seus alumnes aquest entusiasme cap a la natura i l’entorn, això encara als seus exalumnes ho recorden. 
Va engrescar un grup de professors i professores joves per modernitzar l’escola, però malauradament ens va deixar just a l’inici de l’escola Can Sorts on només va poder treballar  uns mesos. El seu esperit i la seva vitalitat mai van desaparèixer, ja que l’escola Can Sorts va adoptar la seva proposta educativa i això ha perdurat en el temps. A més, des de fa anys, l’escola organitza la Marxa de la Regularitat, en honor a la Lourdes, on participen els alumnes de primària, basada en la descoberta dels entorns naturals, l’esport i la companyonia.

 

Darrera actualització: 08.04.2021 | 15:47