Finalitzen les obres d'enderrocament del Centre Republicà

L'Ajuntament estudia convertir el solar en aparcament públic, tot incrementant les places d'estacionament del nucli històric. L'any 2009 l'antic Centre Republicà de Sentmenat patia un esfondrament parcial com a conseqüència del trencament d'una biga de la primera planta. Mesos després, l'Ajuntament donava el tret de sortida als treballs d'enderrocament de l'edifici, no sense abans recuperar-ne els principals elements de valor simbòlic i històric, com els vitralls, el terra de fusta, la sanefa dibuixada a la paret i la taquilla. Les obres s'han perllongat fins avui. Fa pocs dies l'empresa adjudicatària dels treballs, Gestió d'Enderrocs Immobles, va posar punt i final al procés de deconstrucció d'aquest emblemàtic edifici amb l'enderrocament de la façana i la neteja del solar.


Tot i que encara s'està en fase d'estudi, la voluntat de l'Ajuntament és destinar el solar a aparcament públic a fi d'incrementar les places d'estacionament existents al nucli històric i descongestionar el carrer Francesc Layret. Les noves places afavoririen els comerços de la zona i també el conjunt de veïns i veïnes de Sentmenat que compren habitualment a les botigues dels carrers adjacents. El condicionament consistirà en impermeabilitzar les vivendes colindants i senyalitzar l'espai amb punts de llum. A mig termini se'n preveu l'asfaltat i la instal·lació d'una placa commemorativa del Centre Republicà.

"EL "CENTRO REPUBLICANO ESPAÑOL" DE SENTMENAT

Ben segur que molts de vosaltres, si heu passat pel carrer de Caldes en aquesta segona meitat del mes de juny o primera meitat de juliol, haureu vist com estaven enderrocant un vetust edifici que, ja feia temps, amenaçava caure; era el vell "Centro Republicano Español", un dels edificis populars amb més història del nostre poble i que per un seguit de circumstàncies, des de fa uns anys és de propietat municipal.

Antigament, el seu solar arribava del carrer de Caldes fins al carrer de St. Menna amb tota la seva amplada, però en l'any 1955 els seus propietaris, la família Domènec Duran de cal Mandri, (plaça de Dalt) en segregaren i vengueren la meitat que dóna al carrer de St. Menna.

Darrere la façana del carrer de Caldes, i a la planta baixa, hi havia el cafè i a sobre seu la sala de ball amb el terra de fusta i un petit escenari. Em varen dir que ja en el segle XIX i en els dies de festa, allà els nostres rebesavis hi anaven a ballar amb musica de piano.

Pel que sembla hi ballaven tota mena de balls, però m'havien explicat que quan hi ballaven uns balls aleshores de moda, anomenats "els llancers" o "els rigodons" tots dos de moviment viu i amb profusió d'anades i vingudes saltant tots els balladors al mateix compàs de la música, el terra tremolava tant que el cafeter pujava esverat cridant: pareu!! pareu!! que caurà el sostre!!. Devia ser veritat el que em varen contar doncs segons consta en el nostre Arxiu Municipal, el dia nou d'agost de 1861 i per mandat del ajuntament, el mestre d'obres, agrimensor i director de camins Josep Antoni Obradors va fer una revisió del local i va ordenar un seguit de mesures a prendre per reforçar el sostre del cafè.

En l'any 1879, aquest local s'anomenava oficialment "Casino sentmenatense", però en l'any 1882, ja consta com la "Cerveceria Valentí", popularment dita cal Valentí. En aquesta època, aquest local donava aixopluc a la "Lliga de viticultors Rabassaires de Sentmenat" que posteriorment i per ordre del governador Leandro Perez Cossio fou violentament dissolta.

Mentrestant en Josep Rossinyol Riera, pare del popular Pepet del cafè, havia anat construint l'edifici del "Cafè Colon" ( avui supermercat "Dia"). Aquest nou cafè va ser inaugurat el dia vint d'abril de l'any 1889, coincidint amb la festa major de primavera. D'aquesta manera i en el carrer de Caldes, aleshores el Carrer Major del nostre poble, ja hi varem tenir dos cafès: la gent anomenaven al cafè Colon com el cafè de dalt i cal Valentí com el cafè de baix.

En el cafè de baix o cal Valentí, en l'any 1895 s'hi va formar la "Societat Coral La Glòria" que es deia així fins que en l'any 1902, en la seva refundació propiciada per Joan Deu Oller, se l'hi va afegir la paraula "Obrera". Els primers estatuts de l'any 1895 d'aquesta Societat Coral són signats per Valentí Mir i Duran, que aleshores era el conserge i cafeter del local.

En l'any 1898 en el cafè de baix o cal Valentí també hi havia la "Unió Agrícola é Industrial de Sentmanat" (no ho confongueu amb "Fomento Agrícola i Industrial" que és el nom que va haver d'adoptar uns anys més endavant el cafè de dalt amb el cop d'estat del general Primo de Rivera l'any 1923 ).

A partir de l'any 1905, el cafè de baix va passar a dir-se oficialment "Centro del Partido Republicano Espanyol". En aquesta data, la Societat Coral, que encara no tenia casa pròpia, ja havia canviat de domicili i ocupava un local que hi havia més amunt, en el mateix carrer, on ara hi ha l'edifici de pisos al que correspondria el nº 64.

Al cafè de dalt hi va anar predominant la clientela més aviat benestant i conservadora, mentre que al "Centru", com l'anomenaven la gent, hi anaven més la gent de pensament progressista. Amb el pas dels anys, sentmenatencs treballadors de diferents oficis i d'una integritat i capacitat envejables, com en l'any 1916 Domingo Fruitós Antonin, de cal Sabateret, en els anys 1922 i 1930 Jaume Sallent Manyosa, de cal Maties, en l'any 1931 Anton Cruells Casart, de cal Pau Torres, i en els anys 1934 i 1936 Joan Deu Oller, de cal Comes i alguns d'altres més, des d'aquesta entitat es promocionaren per ser alcaldes i una vegada ho foren treballaren per millorar el poble.

No oblidem que en els anys 1933-34, els republicans varen construir la primera xarxa de clavegueram que va tenir Sentmenat, des del capdamunt de la Serra fins al capdavall del carrer dels Còdols . Malgrat l'oposició frontal del Sr. Marquès, que per ser republicans els titllava de "ser traidores al Rey de España" (mireu en l'arxiu municipal la correspondència i les actes d'ajuntament dels anys 1931-1932), pleitejant contra el marquès i fent pous i mines al costat del pont de la carretera de Castellar, terres de la propietat del marquès que és on hi havia l'aigua, augmentaren considerablement l'abastament del preuat líquid al poble aconseguint així, - fent les clavegueres i no haver d'estalviar l'aigua, - acabar de soca-rel amb els endèmics cassos de tifus, que invariablement cada any a l'estiu apareixien a Sentmenat. També cal dir que governaren el poble en republicà, és a dir, lluitaren per abolir les desigualtats i privilegis heretats del segle anterior però vigents encara en aquella època.

No cal dir que entre els dos cafès o entitats hi va haver una forta rivalitat, no solament en el camp polític, sinó també en planificar i portar a terme els balls de gitanes, balls de màscares i mascarons, balls de Festa Major i fer les festes més lluïdes. Crec que no es pot explicar la història del Centro Republicà de Sentmenat sense mencionar el Cafè Colon, que en l'any 1921 es va convertir en el Casal Nacionalista. Dic això perquè és evident que les dues entitats amb la seva rivalitat i competència s'estimulaven recíprocament per fer les coses de la millor manera possible.

Fins i tot, el capellà d'aleshores mossèn Josep Clotet, en una fulla estadística de la Secretaria de la Junta Diocesana d'aquella època que li va tocar complimentar i signar, va valorar les dues entitats de la manera següent: nombre: Cafè Colon, fin de la asociación: teatro i baile, influencia en la parróquia: mala. nombre: Centro Republicano, fin de la asociación: descatolizar, influencia en la parròquia: pésima.

Al quedar documentada, aquesta és l'única opinió que podem conèixer. Penso jo, que també n'hi devia haver d'altres diferents. Aquest document es guarda en l'arxiu diocesà de Barcelona.

El dia vint-i-vuit de maig de l'any 1911, en el "Centro Republicano" s'hi va celebrar un concorregut míting de propaganda republicana radical. El dia deu d'agost del 1912, un míting d'organització obrera. El dia dotze de novembre del 1915, una conferència de D. Jaume Duran i Bellera sobre "la influència de la idea democràtica en l'administració local".

Per aquells anys Sentmenat encara era un poble eminentment agrícola, en el que una munió de pagesos humils conreaven vinyes en terres que no eren de la seva propietat i amb contractes de conreu a "rabassa morta". L'aleshores diputat a les Corts, Lluís Companys, encapçalà entre el 1921 i 1922, la creació del sindicalisme agrari català i va donar vida a la Unió de Rabassaires.

Efectivament, el que uns quants anys més endavant es convertiria en el nostre President Màrtir, Lluís Companys, va venir el dia setze de juliol de 1922 al Centro Republicano Español de Sentmenat per explicar el seu projecte als rabassaires sentmenatencs. A partir de 1932, deu anys més tard, apareix ja documentada la Unió de Rabassaires de Sentmenat que es va mantenir activa fins el final de la nostra guerra civil.

A partir del mes de març de 1924, es varen començar a fer sessions cinematogràfiques a la sala de ball, convenientment habilitada de forma ambivalent.

Una vegada acabada la nostra guerra civil, amb el resultat tan advers per als republicans, el Centro com a tal va ser clausurat i utilitzat com a Escola Nacional. Un servidor de vostès, que ja tinc vuitanta anys complerts, hi vaig anar a escola i malgrat la severa escassetat de mitjans d'aquells anys i el fred que hi passàvem encara en guardo un bon record.

En el seu enderrocament definitiu he cregut oportú explicar, d'una manera abreujada, la seva història. Moltes gràcies per llegir-me fins aquí.

Jaume Verdaguer Famades
Grup d'Amics del Museu-Arxiu"