Commemoració del 80è aniversari de l'assassinat de Lluís Companys

Per aquest fet, el govern de Sentmenat, i degut que per la situació de la crisi sanitària no es realitzarà cap acte, vol aprofitar l’ocasió per posar en alça els seus ideals de millora de la situació econòmica o social de la ciutadania i la reivindicació nacional, que són més vius que mai, i insistir a reclamar a l'Estat que demani perdó per reparar un acte «ignominiós», quan el 15 d’octubre de 1940 moria afusellat després de ser detingut a l’exili a la Bretanya, després de passar per Perpinyà i París on treballava per mantenir la Generalitat. En les seves paraules: “tornarem a sofrir, tornarem a lluitar i tornarem a vèncer”.

Lluís Companys va néixer, fill d’una família benestant, al Tarròs, a la comarca de l’Urgell, l’any 1882. Traslladat ben jove a Barcelona, hi estudià dret a la Universitat i hi fundà, l’any 1900, l’Associació Escolar Republicana ensems que començà a militar en la Unió Republicana. Així mateix, col·laborà activament amb les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, de les quals l’any 1910 fou president de la secció política. L’any 1912 esdevingué redactor en cap de La Barricada, setmanari del Bloc Autonomista Català.

Lluís Companys, començà a militar en la Joventut Republicana de Lleida, participà, conjuntament amb Layret, Marcel·lí Domingo i Mestres, entre altres, en el míting del setembre, el qual menà a celebrar l’assemblea de l’abril del 1917, que constituí el Partit Republicà Català. Aquest mateix any, col·laborà també en La Lucha, òrgan del nou partit en representació del qual fou elegit Regidor de l’Ajuntament de Barcelona.

Pel juny del 1931 va ésser elegit Diputat a Corts per la província de Barcelona i tot seguit membre de la Diputació Provisional de la Generalitat per Sabadell; intervingué activament en les discussions, pel setembre del 1931, del projecte de constitució de la República Espanyola; votà a favor del vot femení, per l’octubre del 1931; va esdevenir, el gener del 1932, Vicepresident de l’Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substitució de Jaume Carner.

Així mateix, pel novembre del 1932 fou elegit Diputat al Parlament de Catalunya, i, el 6 i 13 de desembre de 1932, primer President del Parlament. Un cop hagué dimitit el càrrec de President del Parlament de Catalunya, fou, des del juny del 1933 al novembre del mateix any, Ministre de Marina. Així mateix, aquest mes de juny va ésser elegit membre de l’Executiu d’Esquerra Republicana arran del Segon Congrés Nacional ordinari.

En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va ésser elegit també Diputat per la ciutat de Barcelona. Després de mort Francesc Macià, el Parlament de Catalunya elegí Lluís Companys com a President de la Generalitat, càrrec que ocupà, a partir de l’1 de gener de 1934, després d’una votació al Parlament, el resultat de la qual fou: 56 vots a favor, 6 en blanc i l’abstenció de la Lliga Catalana.

Arran dels esdeveniments del juliol del 1936, es traslladà al despatx del Cap de Serveis de Policia de Catalunya i treballà activament en la resistència de Barcelona. Assolí, durant tota la Guerra Civil, llevat dels primers moments, de mantenir l’equilibri de les forces polítiques catalanes, mitjançant governs de concentració, equilibri que culminà amb un govern d’unitat popular, pel setembre del 1936, encapçalat per Josep Tarradellas, a qui nomenà Conseller Primer de la Generalitat fins al maig del 1937, en què Companys tornà a assumir la direcció del Govern de Catalunya.

Quan, el gener del 1939, les tropes franquistes estaven a punt d’entrar a Barcelona, s’exilià a França. Fou fet pres a Labaule (Bretanya) per la policia secreta alemanya i, a requesta del General Franco, el govern de Hitler en concedí l’extradició.

Després d’un consell de guerra sumaríssim, va ésser afusellat el 15 d’octubre de 1940 al castell de Montjuïc