Castell de Sentmenat

 

Si bé el castell que veiem dempeus va començar a aixecar-se cap a l’any 1030, després de les prospeccions arqueològiques que es van fer l’any 2009 es pot afirmar que aquest indret ha estat habitat des de temps més remots, s’hi van trobar restes romanes, visigodes i àrabs, de fet encara es conserva en l’interior del castell una mitja volta de canó àrab que és l’únic vestigi d’una petita fortalesa que hi van bastir en aquest lloc.

El castell situat en un sortint de la serra disposa d’una visió molt amplia del territori, dominant per l’est i el sud una gran extensió de la plana vallesana, per l’oest la vall que condueix cap al poble veí de Castellar i pel nord les muntanyes originades per la falla vallesana. Prop d’aquest indret des de l’època romana fins a finals del segle XVIII i passava el camí que unia les poblacions de Terrassa amb Caldes de Montbui. En els temps dels romans Ègara era la capital romana de la Catalunya interior i a Caldes hi havia el complex de les termes romanes gràcies a l’aigua calenta que mana del seu subsòl, així doncs hem de pensar que aquest camí en aquells temps ja era bastant transitat, raó de més de pensar en què des d’aleshores aquest punt era un bon lloc de vigilància i seguretat per la gent que es desplaçava entre les dues poblacions.

Tornant a inicis del segle XI els comtats catalans es van agrupar per defensar-se dels atacs sarraïns, el darrer important va ser el saqueig de Barcelona, i van crear línies defensives de castells  per a consolidar les seves posicions. Una línia era la que conformaven els castells de Barberà, Santa Perpetua, Palau i Sentmenat. Qui va començar a edificar el castell de Sentmenat cap a l’any 1030 va ser el cavaller Miró d’Hostoles que va adquirir els alous on aquest s’ubica, junt amb altres terres  l’any 1013. Ell i el seu fill Ramon I van aixecar el que seria aquesta fortalesa defensiva. Posteriorment al segle XII el castell passa a mans dels Montcada pel fet que Guillem Ramon, que seria el Gran Senescal de Barcelona, es va casar amb la pubilla Beatriu de Montcada i es va canviar els cognoms i va afegir les seves terres a la baronia de Montcada.

En aquest moment és quan entra el  primer castlà, Pere I, que és l’origen dels Sentmenat, acompanyà a Guillem Ramon de Montcada en les conquestes de Tortosa del 1148 i de Lleida el 1149. Fou el primer veguer de Tortosa amb caràcter perpetu així com que va posseir la castlania d’un dels tres castells de la Suda, que es diria més endavant castell de Sentmenat, també tenia assignades   l’escrivania de la cúria, la paeria, la presó de la Suda i el castell de Carles. El 1151 reapareixia al Consell Comtal i va perllongar la seva activitat política dins el regnat d’Alfons I. Casat amb Ermessenda els seus fills foren Arnau, hereu dels drets de Tortosa, Sibil·la que rebé el castell de Granera i Pere que el succeïa a la castlania de Sentmenat.

El castell es va anar ampliant internament per adaptar-se a les noves funcions d’habitatge senyorial, al segle XIII es fa afegir un adossat on es va fer la Sala Noble del castell. L’any 1301 passa a mans dels Centelles en casar-se la filla de Gascó de Montcada, que n’era la propietària, amb Bernat de Centelles. El castlà de Sentmenat, Pere VI, va comprar els drets senyorials als Centelles per 9000 lliures el darrer dia de l’any 1380 passant a ser el primer baró.

El 2 de febrer de 1428 hi va haver un fort terratrèmol a Catalunya, amb epicentre a Camprodon i que afectaria gran part del Principat. El castell va resultar força afectat caient gran part de les voltes del segon pis i part del penya-segat nord del castell que es va endur quasi tota l’església romànica del segle IX, de la qual es va trobar part en les prospeccions arqueològiques del 2009. El baró, Berenguer II, després d’aquest fenomen va fer importants obres al castell, primer va cobrir les voltes amb embigat, va aixecar l’ala nord del castell i va obrir les finestres gòtiques, va fer desviar el curs de la riera a la situació actual perquè fins aleshores passava just per la base del castell provocant una forta erosió que junt amb la sotragada del terratrèmol devia fer caure part de la muntanya on s’assenta el castell i també va fer aixecar els contraforts que veiem aguantant la terrassa de l’entrada principal.

Pocs anys després en la guerra de remences el castell va ser pres i incendiat, actualment podem veure les bigues de fusta ennegrides d’aquell incendi. Els diferents barons de Sentmenat van tenir seriosos problemes i conflictes amb el tema dels seus drets feudals, va haver-hi una sèrie de litigis i per poder demostrar que era el propietari del domini davant dels pagesos emfitèutics que li negaven aquesta condició. El problema venia pel fet que en el terme a més d’ell com a senyor dominical hi havia altres propietaris com el bisbat de Solsona, el priorat de sant Miquel del Fai i l’ardiaconat de Girona entre d’altres ja menys importants. Fins i tot la parròquia tenia un litigi contra el baró l’any 1593 per defensar i fer valdre els seus propis dominis. No serà fins a finals del segle XVI quan el baró de Sentmenat ja haurà aconseguit establir el seu poder dominical sobre el terme.

A finals del segle XVII, en concret l’any 1691, Joan IV de Sentmenat va rebre el títol de marquès de mans del rei Carles II i és quan es faran les darreres ampliacions amb l’edifici renaixentista de la façana principal. Durant la guerra de Successió va estar refugiada al castell la germana del marquès, casada amb el comte de Múnter, amb el seu fill petit malalt, el qual va morir justament el mateix dia 11 de setembre de 1714. Posteriorment Felip V els hi donarà el títol de Grans d’Espanya.

Els marquesos de Sentmenat residien a Barcelona i només venien al castell esporàdicament convertint-se aquest des de mitjans del segle XV fins a inicis del segle XXI, en una gran explotació agrària que es beneficiava de la seva pròpia producció: cereals, vinyes, ramaderia, etc., i de la part que cobrava com a delme dels pagesos que estaven sota el seu domini, en espècie primer i ja posteriorment en diners, a part de les altres prerrogatives que tenia el baró en els inicis com la propietat sobre el molí, l’era, la ferreria, l’hostal, la gavella i la carnisseria, de les quals a poc a poc se’n va anar desprenent.

El darrer marquès de Sentmenat per línia directa va ser Joaquim III de Sentmenat que va morir l’any 1968 passant la titularitat a la seva germana i d’ella als seus descendents. El castell a inicis d’aquest segle va començar a patir seriosos desperfectes que farien que marxes el darrer masover davant de la inseguretat de l’edifici.

El marquesat i l’ajuntament de Sentmenat van arribar a un acord pel qual aquest cedia al poble la titularitat del castell a canvi de la requalificació d’uns terrenys agrícoles a urbanitzables. L’any 2008 es van iniciar les obres de consolidació del castell i la restauració de totes les seves façanes, avui gràcies a un conveni entre l’ajuntament i el grup d’Amics del Museu-Arxiu de Sentmenat és visitable el segon cap de setmana de cada mes la planta baixa i part de la primera planta, la resta de l’edifici està pendent d’un pla d’usos que permetrà definir la seva rehabilitació definitiva.

Darrera actualització: 10.09.2020 | 14:53
Darrera actualització: 10.09.2020 | 14:53