Sentmenat acomiada la Rosa Vilaró, treballadora de l'Ajuntament durant 32 anys i una de les seves cares més visibles

Des de l'Ajuntament de Sentmenat donem el condol a la seva família i amics més propers. Descansa en pau, Rosa.

Us compartim l'entrevista que se li va fer pel butlletí el passat 25 de febrer de 2020.

Aquest 29 de febrer es jubila la nostra estimada companya Rosa Vilaró (també coneguda com “La Rosa de l’Ajuntament” per molts de nosaltres), i després de 32 anys i mig treballant a la principal institució de Sentmenat, vàrem decidir passar una tarda amb ella perquè ens expliqués les seves vivències i dedicar-li aquesta contraportada.

Ella començaria l’any 1987 a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà essent una de les poques treballadores que tenia l’Ajuntament llavors, i hi estaria treballant fins l’any 2012, quan va decidir aprofitar l’oportunitat d’acabar la seva vida laboral treballant a Serveis Socials fins a l’actualitat, feina de la que ens parla amb especial estima i orgull.

Només començar l’entrevista ja bromeja dient que ha estat una “enxufada”. Ens explica que l’alcalde Joan Guàrdia va venir a buscar-la per a treballar d’atenció al públic just després de guanyar les eleccions l’any 1987. Cal dir que si s’hi ha quedat tant de temps, és que alguna cosa ha fet bé. Eren altres temps, i aleshores l’Ajuntament tan sols estava obert de 8 a 15 hores fins que la Rosa va començar a treballar-hi de 15 a 21 hores de dilluns a divendres i de 9 a 13 h i de 16 a 20 h els dissabtes, omplint amb la seva proximitat i el seu caliu les tardes de l’Ajuntament.

Abans d’entrar a l’Ajuntament la Rosa treballava a casa seva cosint corbates, fins que va decidir obtenir el graduat escolar amb 31 anys. Just una setmana després d’aprovar-lo va ser quan li van oferir la feina a l’Ajuntament. Des del primer moment, ha gaudit aprenent i adaptant-se al que fos necessari. Ella va començar trucant als deutors de l’Ajuntament i fent els arxius de padró a paper i bolígraf, per passar a aprendre a escriure a màquina, i a principis del nou mil·lenni passar a l’ordinador.

Com aquell qui diu, la Rosa ha viscut el desenvolupament de Sentmenat i del propi Ajuntament en primera persona. Quan ella va arribar, compartia despatx on és ara l’OAC amb la policia i amb un petit pati interior. L’edifici no tenia lavabo a la planta baixa ni ascensor per pujar a les plantes superiors; i l’organigrama estava format pel secretari, l’interventor, l’arquitecte i l’aparellador, 4 administratives, l’agutzil i 11 regidors. Poc a poc va anar creixent l’Ajuntament i habilitant-se per a tothom fins a com el coneixem a dia d’avui.

De Serveis Socials només té paraules de gratitud. No és una feina fàcil tractar amb persones i situacions que et toquen personalment per la dificultat dels seus contextos i, ens explica, aprens molt a tractar amb tacte i a escoltar a la gent, tot i que és justament per això que la Rosa va demanar el canvi, per dedicar-s’hi exclusivament.

D’ara en endavant s’obre un nou capítol en la seva història personal. Durant la seva vida ha format part de la junta de Creu Roja de Sentmenat, ha col·laborat d’apuntadora al teatre del Coro i ha estat de delegada sindical per la UGT. Potser tornar al teatre? Seguir estudiant? De moment ens explica que no té cap pressa, vol prendre’s el seu temps per a viatjar i descansar.

Des de l’Ajuntament no tenim més que paraules de gratitud i els millors dels desitjos per una companya que sempre, inclús jubilada, seguirà sent una de les imatges icòniques del nostre Ajuntament.