Les Detingudes del 23S "Operación Judas"

Dilluns, 27 de juliol de 2020 a les 00:00

L'equip de govern format per ACS, ERC i CUP-AMUNT ha cedit l'espai d'opinió de juliol i agost de 2020 en solidaritat amb les Detingudes del 23S. 

Era dilluns, 23 de setembre de 2019, quan ens vam llevar amb la notícia d’una operació de la Guardia Civil contra diverses persones del moviment independentista català. Casa per cara, el cos militar esbotzava la porta de diversos domicilis a Sabadell, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Fost de Campsentelles, Sant Pere de Torelló i Gurb. L’anomenada operació Judas, es saldava així amb habitatges regirats, portes trencades, familiars i fins i tot criatures retingudes durant hores mentre les encanonàven amb armes de foc. De cop i volta, per ordre de l’Audiència Nacional, l’hereva el Tribunal de Orden Público franquista, 9 persones eren detingudes acusades de terrorisme i tinença d’explossius, i tot amplificat, amb filtracions i informacions falses, pels grans mitjans de comunicació.

Dues de les detingudes eren posades en llibertat després de passar per les dependències de la Guardia Civil, a les altres 7 se les van endur a la Comandància de la Guardia Civil de Tres Cantos, a Madrid, i posteriorment van ser empresonades a Soto del Real per ordre del Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional. Van caldre setmanes, mesos, de lluita incansable al carrer, de treball ingent d’Alerta Solidària i sobretot de solidaritat popular per aconseguir que les 7 persones empresonades sortissin en llibertat sota fiances d’entre 5.000 i 15.000 euros, prohibint-los sortir de l’estat espanyol i havent d’anar a signar al jutjat cada setmana. Mesos després, encara no sabem de quin terrorisme parlen ni han aparegut els explosius, perquè senzillament, no han existit mai.

Però l’estat no descansa i la repressió torna a les nostres portes. Aquesta vegada no tomben la porta, piquen al timbre, ens demanen el DNI i ens entreguen un paper: ens citen a declarar com a investigades a 6 persones por un presunto delito de pertenencia y organización terrorista… Primer ens diuen que hem d’anar a Madrid, després accedeixen a fer-ho per al proper 30 de juny a les 10h als Jutjats de Sabadell i a Mollet per videoconferència. De les 6 persones citades, dues són les que havien quedat en llibertat al setembre, a les altres 4 ens hi afegeixen de nou. La causa del 23S, doncs, suma ja 13 independentistes represaliades acusades de terrorisme.

Amb aquestes noves citacions s’evidencia de nou l’existència d’una causa general, una causa política, contra l’independentisme que no renuncia als seus objectius, contra l’empoderament popular, la mobilització i l’agitació social i desobedient. Així, l’estratègia repressiva de l’estat espanyol i els seus poders mediàtics, polítics i judicials (si és que es poden distingir), tornen a fer ús, o més aviat abús, del delicte de terrorisme, banalitzant-ne el seu sentit jurídic i convertint-lo en un mer instrument per perseguir a la dissidència política, en base a la manipulació de fets, els muntatges policials i les acusacions d’un terrorisme que només existeix en els deliris d’un estat espanyol que segueix ancorat en el pacte del 78, el de la continuïtat del franquisme, la sacrosanta unitat d’Espanya i la repressió.

Canvien els governs però no canvia el règim, i tornem a tenir al davant l’estat espanyol de sempre, el de la repressió i la negació del dret a l’autodeterminació del nostre poble. Són molts, masses, els casos recents que ens recorden que són capaços de qualsevol cosa per empresonar la dissidència, des de les operacions pandora, pinyata o dixan fins a l’Adri i la Tamara, els joves d’Altsasu o les independentistes gallegues, en Dani Gallardo –empresonat per la seva solidaritat amb el poble català des de Madrid-, els presos i exiliats pel judici al Tribunal Suprem, i les desenes i centenars de persones amb causes pendents per les vagues generals de 2017, el 30G al Parlament, les mobilitzacions antifeixistes o les protestes post sentència de l’octubre de 2019.

Ens volen atemorides, però estem fortes. Ens volen a casa, però seguirem al carrer. Ens volen soles, però sabem que som moltes. Ens volen callades, però seguirem cridant. Perquè sabem que no ens volen jutjar a nosaltres, sinó, que som caps de turc per desmobilitzar l’independentisme popular i desobedient.

 “Alguna cosa haureu fet” ens diuen, i així és: no rendir-nos i seguir lluitant. Seguir lluitant com ho hem fet sempre, com vam defensar les urnes l’1 d’Octubre, com ho vam fer a les vagues generals del 3 d’octubre, el 8 de novembre i el 21 de febrer, a Urquinaona, a l’aeroport o a la Jonquera, i com ho seguirem fent tantes vegades com faci falta allà on faci falta.

La repressió no s’atura, nosaltres tampoc!

Visca la Terra!

Queralt Casoliva Rocabruna

Sentmenat 22 de juny del 2020

Darrera actualització: 27.07.2020 | 14:26