Hemeroteca de Notícies

Valoració política sobre el transcurs d'agost i setembre de 2021

Valoració política sobre el transcurs d'agost i setembre de 2021

Els festius locals per l'any 2023 són:

4 de setembre, Festa Major, dilluns.

13 de novembre, Sant Menna, dilluns.

La Festa Major de Sentmenat se celebra el primer cap de setmana de setembre. Sempre coincideix amb el primer diumenge de setembre.

Des de ja fa uns anys, l'Associació de Veïns de Sentmenat organitza cada tercer diumenge de mes, una Fira de Segona Mà i Bescanvi. En ella s'hi poden trobar llibres, antiguitats, joguines, roba, aparells elèctrics, etc. Per muntar una parada cal posar-se en contacte amb l'associació aa.vvsentmenat2015@hotmail.com

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Sentmenat aposta per la programació musical en femení; és per això que l'any 2020 va crear un cicle de cantautores que es distingeix per programar concerts en format íntim de cantautores que combinen estils musicals diversos en format solo, duet o trio, acompanyades per guitarra, teclat i/o bateria.

Se celebra un cap de setmana de maig o juny, segons calendari.

L'any 2022 la Fira del Cargol de Sentmenat, organitzada per l'Associació de Comerciants, arriba a la 10a edició. Comerços i indústries del municipi munten els seus estands i es fan diverses activitats lúdiques i culturals amb la col·laboració d’entitats del poble.

Hi ha espectacles i inflables pels més petits, ball de plaça, taller de pintura, bicicletada, una xocolatada, rom cremat, i com no, un tast de cargols!

El cap de setmana més proper a l’11 de novembre, Sentmenat gaudeix de la Festa Major d’Hivern, commemorant el patró de la vila, Sant Menna. 

El tret d’inici, com sempre, el dona l’ofrena floral i la missa a Sant Menna. Les entitats del poble agafen el relleu i organitzen activitats de tota mena: concerts, gimcana, exposicions, tornejos esportius, trobada de gegants, etc.

El Ball de Plaça o Ball de Gitanes no es pot considerar una demostració de ball, sinó un espectacle on es combinen les vestimentes, l’agilitat dels balladors i la música. Potser aquest aspecte ve donat a que en els seus inicis es ballava per Carnestoltes, tradició que avui dia s’ha anat perdent i cada població escull el dia que li és més propici.

A Sentmenat comptem amb en Menna, la Caterina i la Laia, propietat de l'Ajuntament de Sentmenat; i l'Ali Gegant Moro de Can Baixeres i el Drac, de la Colla de Geganters i Grallers de Sentmenat. A més a més, sempre son acompanyats per un seguici de capgrossos.

La sardana és la dansa nacional de Catalunya i el seu origen és desconegut però segons la seva formació en rotllana i el fet d’agafar-se de les mans es podria remuntar a l’època preromana. A partir del segle XVI comença a aparèixer la terminologia sardana fent referència a la dansa que es ballava en forma de cercle tancat o rotllana. Tot i així no és fins el segle XIX que no es té informació de com era el ball.

Actualment a Sentmenat el teatre local es mou dins de la Societa Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca podent diferenciar diversos grups actius.

Les Caramelles són cançons populars que es canten per Pasqua. Els cantaires van guarnits de catalans, les noies amb faldilles de flors i camisa blanca i els nois amb pantaló negre i camisa blanca. Són cançons que es van cantant al carrer tot fent parades per tal que els veïns escoltin i posteriorment puguin fer el seu donatiu en una cistella que va enganxada a un pal per tal d’arribar fins a les finestres.

El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears. La seva participació en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s'han convertit en una part essencial de les festes majors de molts pobles i ciutats. Amb arrels en les manifestacions teatrals medievals, els diables o balls de diables formen part dels anomenats balls parlats. Segons Joan Amades, la primera data registrada d'aquesta representació és el 1150, quan va ser escenificat com un entremès en el banquet de noces de Berenguer IV amb Peronella d'Aragó. Però les fonts documentals més abundants i explícites són les que ens informen de les processons de Corpus, que ens ofereixen una representació recurrent del bé i del mal, normalment un combat entre àngels i dimonis.