Mosquit tigre: Consells de control i prevenció
Ha arribat l’estiu i amb aquest, el mosquit tigre. És convenient, doncs, posar en pràctica un seguit de consells. La prevenció és el millor mètode per al control d’aquest mosquit.
El mosquit tigre és originari del sud-est asiàtic i es va detectar a Catalunya per primera vegada l'estiu de l’any 2004. Se'l reconeix per les ratlles blanques al cap, el cos i les potes. El mosquit adult fa entre 2 mm i 10 mm. La presència del mosquit és molt molesta pel nombre tan elevat de picades que causen els exemplars femella. Aquest mosquit té la capacitat d'actuar com a vector (transmissor) d'algunes malalties, com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika. A Catalunya s'han detectat casos importats d’aquestes malalties. Tots ells tenen antecedents d’haver viatjat a zones endèmiques com són el Sudestasiàtic, l’Àfrica o el Carib i d’haver estat picats per mosquits durant la seva estada.
Per al seu control, el més important i efectiu és evitar la posta d’ous i el creixement de les seves larves aquàtiques. Aquest tipus de mosquit pon ous a qualsevol lloc de petites dimensions susceptible de quedar inundat i que contingui aigua durant uns quants dies. Davant això és recomanable eliminar els llocs d'aigua on creixen, habitualment acumulacions en recipients que es deixen a la intempèrie. Als domicilis, la millor solució per prevenir i controlar el mosquit és, doncs, retirar els recipients que contenen aigua, o neutralitzar-los foradant-los, invertint-los, cobrint-los o canviant-ne l'aigua setmanalment.
No els agrada pondre els ous en aigües en moviment ni en masses d’aigua grans. El clima i les hores de llum solar són més factors que condicionen el cicle vital del mosquit. Se'n poden trobar actius des de començament de maig fins a final d'octubre, però segons les temperatures aquest període pot variar.
Altres aspectes a tenir en compte per evitar-ne la proliferació:
- En el cas dels plats de test, quan no es puguin retirar cal mantenir-los secs.
- Els pneumàtics s'han de mantenir secs i sota cobert.
- En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l'exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).
- En recipients destapats (per exemple, abeuradors d'animals) cal que l'aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.
- Les canaleres de recol·lecció d'aigua de les teulades s'han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s'ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.
- Cal evitar els forats i les depressions del terra on es pugui acumular aigua, i l'acumulació d'aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l'aigua).
- En el cas concret de les piscines, cal que l'aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s'han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d'aigua, s'han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l'aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.
- Les basses o els estanys també han d'estar en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits.
iCal
vCard
