La Biblioteca Frederic Alfonso acull la presentació de l’exposició “Dona i justícia” i una conferència sobre les sentmenatenques durant la Guerra Civil i el franquisme

Durant la presentació, Xavier Gayán va explicar la disposició i la cronologia dels plafons de la mostra, que posa en valor les possibilitats de recerca que ofereixen els expedients judicials per estudiar la història de gènere des dels inicis de l’administració de justícia contemporània fins a la dictadura franquista. També va compartir diverses curiositats documentals que evidencien la superioritat personal i jurídica dels homes envers les dones al llarg d’aquest període històric.

L’exposició proposa un recorregut per la relació entre les dones i la justícia a través de documents històrics del Vallès Occidental, centrant-se en diferents moments i realitats compreses entre l’estat liberal i el franquisme.

La mostra s’organitza en diversos eixos temàtics: el marc normatiu i la dona com a subjecte jurídic tutelat; el dot, les autoritzacions i consentiments maritals i paterns, i els drets professionals; el rol social de la dona; l’apoderament i l’impuls cap a la igualtat de drets; el parèntesi de la II República; les dones en lluita; la repressió; els indicadors directes i indirectes de maltractament; la persecució penal de l’avortament i la violència sexual.

A continuació, Benjamí Benedicto va exposar el treball de recerca que desenvolupa per fer visibles les víctimes de la repressió franquista al Vallès Occidental, especialment les dones que van patir una repressió no només política, sinó també patriarcal i classista.

Durant la conferència, va mostrar fotografies de sentmenatenques que van viure aquells anys difícils i va compartir testimonis i entrevistes realitzades personalment durant la seva etapa com a professor de l’IES. Alguns familiars de les protagonistes eren presents a la sala, fet que va aportar una especial emotivitat a l’acte.

Benedicto també va destacar la fortalesa de moltes dones de la comarca, que van haver de lluitar per sobreviure en un context en què se’ls negava el dret a treballar pel fet d’haver estat vinculades al bàndol republicà. La conferència va combinar moments de gran càrrega emocional amb algunes anècdotes personals que van fer somriure el públic assistent.

Finalment, l’investigador va posar en valor la convivència a Sentmenat durant la postguerra, destacant que al municipi no hi va haver esperit de revenja entre conciutadans, a diferència del que va succeir en altres poblacions.

La conferència i l’exposició van oferir un espai de reflexió i memòria col·lectiva sobre el context històric sentmenatenc i el paper de les dones en un dels períodes més complexos del segle XX.