Entrevistem als sentmenatencs Albert Mañosa i Oriol de la Torre guanyadors de la II Edició del Premi Bruguera.

Presentant l’obra La Extremaunción els guanyadors seran guardonats amb una dotació de 12.000€ i l’edició i presentació de la seva obra per la mítica Editorial Bruguera, des d’on podrà ser comercialitzada internacionalment.

En primer lloc felicitar-vos! On, quan i com comença aquest projecte? Com ha estat el procés creatiu de treballar a dues bandes?

Oriol: Quan, fa ja uns anys, el Vaticà ens va oferir aquesta gran oportunitat, no vam poder dir que no... jejeje..

La idea d'aquesta història que hem acabat explicant junts és de l'Albert; qui me la va a donar a llegir fa ja força anys, em van agradar molt els primers diàlegs i després de fer uns primers esbossos, vam optar per provar-ho en aquest format. El dibuix també canvia força coses però diria que manté l'essència inicial i que ha quedat una peça força equilibrada.

Albert: Com diu l'Oriol, el còmic parteix d'una història que vaig escriure fa molt de temps. Crec que era l'any 2007! Vaig començar a desenvolupar una idea pensant més aviat en un sketch, però tot seguit la història i els personatges van agafar molta profunditat, i es van obrir unes possibilitats estranyes que vaig decidir explorar. Em vaig acabar acostant més a una obra de suspens, però sense perdre la comicitat inicial. Tot allò, però, no va acabar com un guió de còmic, sinó més aviat com un entrelligat de diàlegs amb poques descripcions. Més semblant a una peça teatral.

Després de passar uns quants anys en un calaix, l'Oriol li va donar un cop d'ull i li va veure molt potencial en format còmic. Va agafar aquella història i li va donar una altra dimensió. La va paginar, va incorporar parts noves, més diàlegs... Però, sobretot, va aportar tot el seu increïble imaginari visual que es desboca entre els records, els somnis i els pensaments dels personatges. A més, dibuixats amb el seu estil tan sòlid i tan personal. Aquesta part visual, plena a vegades de petits gags, ajuden molt a oxigenar una història que en el fons es limita al diàleg entre dos personatges tancats en una habitació.

Oriol: Portem escrivint junts fa força temps i no sempre cobrant per fer-ho. Més enllà de l'amistat que ens tenim des de ben petits, diria que el fet de pensar històries junts ve de lluny però el fet de fixar-les, va començar quan vàrem provar d'arrancar els guions per a una sèrie d'animació d'humor per adults que finalment no va tirar endavant. Seria llarg d'explicar però jo diria que allí vam veure que ens enteníem a l'hora d'escriure i així, amb distintes pauses pel mig, ja no ho hem deixat de fer.

Albert: El procés de La Extremaunción va ser força llarg, amb força aturades. Recordo que de tant en tant l'Oriol m'enviava algun dibuix que havia fet i ens partíem de riure. Finalment, va tancar una primera versió, encara sense grisos. Després entre els dos hem anat polint els diàlegs unes quantes vegades.

 

La Extremaunción, una tragicomèdia en tres actes i dins del gènere del còmic. Per què vàreu escollir aquest gènere i estil per la vostre obra? Ens podríeu fer cinc cèntims de la sinopsis?

Oriol: Si bé la història que s'hi narra podria explicar-se de moltes maneres, optar pel còmic, a part de ser un tipus de literatura que ens agrada molt a tots dos des de ben petits, era una manera possible i bonica d'explicar-la; a més de tot un repte atès allò que s'hi narra. En tot cas, dibuixant sobre paper, un pot fer aparèixer qualsevol cosa sense necessitat de gastar enormes recursos en efectes especials i sempre tens tots els actors sota control.

A grans trets, la història arranca quan un vell escriptor, conegut monologuista i director de teatre, es troba al seu llit de mort. Bona part de la seva obra s'ha fonamentat en l'escarni continuat contra els dogmes de l'església però en el darrer acte de la seva vida li arremet el penediment i sent la imperiosa necessitat de fer les paus amb Déu. Arran d'això, un jove sacerdot accedeix a visitar-lo i mentre conversen, repassen algunes de les obres més feridores del primer. El que l'escriptor desconeix, són les vertaderes intencions del misteriós sacerdot amb qui conversa.

 

Quina o quines han estat les vostres fonts d’influència per a la creació de la vostre obra?

Oriol: Sobre les influències, pel que fa al guió, jo hi situaria sens dubte els Monty Python a qui seguim des de ben joves... de l'àmbit gràfic però, no sabria què dir... Tret potser de dir que és un estil que, malgrat força angulat o inclòs dur, entenc més proper a la línia europea... més aviat allunyat de coses com el manga o els superherois; tot i que hi ha de tot. Si ara mateix hagués d'esmentar alguns dibuixants que m'han servit d'inspiració, suposo que en Quino, en Franquin o Don Martin podrien ser tres bons exemples...

Albert: L'Oriol parla del Monty Pyton... Jo també afegiria que té alguna cosa de Hitchcock, i de guió de cine negre clàssic. No és casual que el còmic estigui plasmat en blanc i negre. També crec que té bastant de Terry Gilliam, sobretot en la cosa  visual, tot i que aquest darrer també era un Pyton. En tot cas, el que m'agrada és que vam aconseguir un to propi, més enllà de referències que hi puguin haver, però que tampoc ens van forçar ni limitar.

 

Finalment el premi, què ha significat per vosaltres el reconeixement de la vostre obra i la seva publicació? Esperem cap projecte de futur?

Oriol: Sobre el premi, és bonic pensar que la nostra obra hagi estat guardonada entre més d'una vintena de peces. Segur que n'hi havia de molt bones... En tot cas, després de donar-la llegir a amics i familiars, tenim ganes que finalment hi hagi més gent que pugui llegir-la... i més encara gràcies al segell amb què, literalment, vam aprendre a llegir. Molts nanos avui ho fan i ho faran amb un telèfon...

Sobre els propers treballs, potser és precipitat anunciar res, però estic força segur que tornarem a emprendre nous projectes junts; mai no hem deixat de fer-ho i encara tenim força coses al tinter.

Albert: Com comenta l'Oriol, fa molts anys que estem fent projectes junts. Curiosament, aquest era el primer que fèiem en format còmic. L'avantatge, com bé diu ell, és que no depens de ningú més per tenir el producte acabat. Només és posar hores i ganes. Ja teníem ganes que alguna cosa conjunta per fi veies la llum, i vet aquí quina sorpresa amb aquest premi! Publicats en el segell que ens va marcar de petits. Crec que el proper premi seria saber que molts dels autors que tant admirem de Bruguera puguin llegir un dia el nostre còmic. Seria com el nostre humil retorn.

D'altra banda, també és cert que el premi ara ens fa una mena de pressió per seguir traient coses noves en el futur a l'alçada de "La extremaunción". Tampoc ens fa por, perquè ja ens coneixem, i ja hem tingut coses molt bones entre mans.