Ball de gitanes

Introducció

El Ball de Gitanes no es pot considerar una demostració de ball, sinó un espectacle on es combinen les vestimentes, l’agilitat dels balladors i la música. Potser aquest aspecte ve donat a que en els seus inicis es ballava per Carnestoltes, tradició que avui dia s’ha anat perdent i cada població escull el dia que li és més propici.

Aquesta tradició és típica dels pobles dels Vallès i d’alguns de la falda del Montseny i anys enrere hi havia molta competència entre les diferents colles de les poblacions veïnes, entre les que es feien intercanvis de ballades .

Tot i així cada poble té els seus trets característics i hi ha molta varietat en la indumentària dels balladors com a les figures i quadros que es formen. Tot i així es pot descobrir una certa unitat. Una d’aquestes generalitats és que es balla a la plaça del poble (actualment alguns pobles la perden) i en horari de tarda. A més a més a la majoria de poblacions hi ha quatre o cinc partitures iguals, i després un parell autòctons o adaptacions que venen d’anys enrere. Avui en dia a Sentmenat es pot comptar amb unes colles amb infants a partir de tres anys fins a la colla de casats. La ballada ha anat perdent el seu sentit de fer-la per Carnestoltes i es fa pels volts de Sant Jordi a la plaça de la Vila després de fer-se durant molts anys al pavelló d’esports.

Les colles de Sentmenat es caracteritzen pels colors de la vestimenta i la posada en escena, ja que sempre es pot respirar un ambient d’alegria i el principal objectiu dels balladors és passar una bona estona i transmetre-ho al públic assistent.

Els personatges

El Vell i la Vella són els personatges de major categoria on el seu objectiu és imposar respecte a la plaça i mirar seriosament com es diverteixen els “seus ciutadans”. Tot i així en algunes poblacions hi ha Vells de broma on tots dos van fent voltes a la plaça fent manyagueries i fent com una petita representació teatral per tal de fer riure als espectadors de la plaça.

Els Diablots són com el govern, o fan veure que governen, per això porten forques amb picarols o trossos de ferro per fer soroll i imposar-se. Normalment cada diablot és el representant d’una colla, i es barallen entre ells per demostrar que la seva colla és la millor.

El Capità de cavall, tal com diu el seu nom, entra a la plaça amb un cavall i en alguns pobles en un ruc. Quan una colla vol entrar a la plaça el Capità li ha de demanar permís al Diablot del poble el qual li demana el papers, el Capità li ensenya els documents i tots dos delimiten la plaça donant entrada a la colla tot representant un ball.

Els Nuvis són els capdavanters, els més vistosos i en algunes colles els millors balladors. En molts pobles els Nuvis es distingeixen amb la indumentària, però a l’hora de ballar es confonen amb la resta de la colla.

A Sentmenat la tradició dels personatges s’ha recuperat farà uns tres anys tenint un gran èxit entre el públic degut a la novetat.

Vestimenta

Una distinció molt visual entre les diferents poblacions és la indumentària característica de cada colla. Al llarg dels anys s’han anat veient canvis fins arribar a l’actualitat on sí que es poden veure diferències però és més unitari. Com a característiques podem destacar l’originalitat de Breda on els seus balladors porten barrets amb plomes, els homes de Masrampinyo porten mitenes al cap o destacar la tradició de les espardenyes de Sant Llorenç Savall, on la balladora s’encarrega de guarnir amb cintes les del seu ballador a conjunt dels colors del vestit.

Però la majoria de pobles, i entre ells Sentmenat, segueixen la tradició de vestir al seus balladors amb pantalons negres, camisa blanca i faixa com si fossin pagesos. Les noies han anat perdent la tradició del típic vestit de catalana de faldilla de flors, però segueixen vestint amb vestits estampats i espardenyes.

Gegants

Història dels gegants a Catalunya

L’inici dels tradicionals gegants el poden trobar en les festes cortesanes de l’edat mitja on un home subjectava un ninot de grandària considerable per tal de fer-lo dansar al ritme de la música.

La primera documentació referent a gegants a Catalunya data del 1391 on van aparèixer a la processó de Corpus de Barcelona. A partir d’aquí es difongué a València i Mallorca. A partir del segle XIX la tradició va passar de la festa del Corpus a les festes majors i Carnaval.

Durant el franquisme la tradició va patir una aturada però a partir de la dècada dels vuitanta es recuperà a força restaurant-se els vells gegants i construint-ne de nous. A partir d’aquí es formaren les colles i associacions de geganters.

Història dels gegants de Sentmenat

El primer gegant de Sentmenat fou el gegant moro de Can Baixeres propietat de la família Parellada i va ser exhibit a la nostra població durant els anys vuitanta. Actualment no s’exhibeix i segueix sent propietat de la família Parellada..

L’any 1987 l’ajuntament va comprar una parella de gegants fabricats per Antoni Marquès (Sabadell) inspirats en arrels pageses. D’aquesta manera Sentmenat va adquirir els seus primers gegants que durant la Festa Major de 1991 van ser batejats com a Menna i Caterina i acompanyats amb una colla del poble que es van constituir com a geganters.

A partir d’aquest moment els gegants van anar fent sortides entre les més importants la 2ª trobada Internacional de Gegants l’any 1992 amb la participació de 600 parelles a Matadepera. A finals d’aquest mateix any es crea una colla de grallers per tal d’acompanyar els gegants i geganters per les seves sortides que es van estrenar per la Festa Major de 1993.

L’any 1994 es va batejar la gegantona Laia, que des de llavors acompanyaria al Menna i la Caterina. Tot i les bones iniciatives dels geganters i els grallers, passada la festa major de 1996 van decidir aturar la seva activitat per falta de mitjans tècnics i recursos humans i durant l’any 1997 només van fer dues sortides.

Després durant uns anys els gegants sentmenatencs només sortien per les festes locals i gràcies a voluntaris. Tot i així fa uns tres anys que s’ha tornat a engegar la fal·lera gegantera i torna a haver geganters i grallers que treuen a ballar pel nostre poble i els veïns a la Laia, el Menna i la Caterina.

Sardanes

La sardana és la dansa nacional de Catalunya i el seu origen és desconegut però segons la seva formació en rotllana i el fet d’agafar-se de les mans es podria remuntar a l’època preromana. A partir del segle XVI comença a aparèixer la terminologia sardana fent referència a la dansa que es ballava en forma de cercle tancat o rotllana. Tot i així no és fins el segle XIX que no es té informació de com era el ball.

Actualment a Sentmenat hi ha un grup actiu de sardanistes dins de la Societat Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca. El seu objectiu és treballar i conèixer la sardana tot assajant un dia a la setmana. A Sentmenat es poden ballar sardanes un parell de cops l’any; per Sant Jordi i per Festa Major.

Teatre Els Pastorets

Actualment a Sentmenat el teatre local es mou dins de la Societa Coral Obrera la Glòria Sentmenatenca podent diferenciar diversos grups actius.

Un d’ells serien els pastorets, no els estrictament tradicionals però que van tenir el seu inici els Els pastorets també juguen a futbol. A partir d’aquí es feia una barreja dels tradicionals on els pastors eren jugadors de futbol. Mica en mica la cosa va anar canviant i de pastorets i de futbol va quedar poc fins arribar a avui en dia on cada any l’argument serà un sorpresa i la gent del poble els espera. Es pot considerar un acte on hi va molta gent del poble i dels pobles del voltant i any rere any ha fet que es converteixi en un tradició local. La seva representació sol ser pels volts del dia de reis.

Un altre grup seria un sorgit el 2007 per tal de recuperar els pastorets tradicionals. En aquest cas es va triar l’obra l’estrella de Nadal amb una gran participació de canalla del poble i fent respirar l’esperit nadalenc dels pastorets.

Caramelles

Les Caramelles són cançons populars que es canten per Pàsqua. Els cantaires van guarnits de catalans, les noies amb faldilles de flors i camisa blanca i els nois amb pantaló negre i camisa blanca. Són cançons que es van cantant al carrer tot fent parades per tal que els veïns escoltin i posteriorment puguin fer el seu donatiu en una cistella que va enganxada a un pal per tal d’arribar fins a les finestres.

A Sentmenat la massa coral de la SCOLGS també fa la seva sortida pels carrers del poble per Pàsqua tal i com mana la tradició.

Darrera actualització: 09.02.2016 | 09:34
Darrera actualització: 09.02.2016 | 09:34