Avui en dia les festes celebrades a Catalunya dins del calendari festiu són d’origen religiós exceptuant l’11 de setembre , Diada Nacional, i el 6 de desembre, dia de la Constitució. Si fem un recorregut al llarg de l’any podem distingir tres cicles de festes:
Les del cicle nadalenc.
Les del cicle de Pasqua.
Cicle de festes majors (concentrades entorn el 15 d’agost, festa de la Mare de Déu, i del 8 de setembre, festa de les Verges trobades).

Festes de Nadal

Les festes de Nadal s’inicien amb l’entrada de l’Advent quatre setmanes abans de Nadal. El dia 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, és tradició la fira de figures de pessebre al costat de les escales de la Catedral de Barcelona, ja que la capella romànica de Santa Llúcia és al costat. Aquesta fira s’ha anat estenent a diverses poblacions de Catalunya.

Antigament el 21 de desembre, St. Tomàs, es celebrava a molts pobles catalans la fira del bestiar per tal de proveir les cases d’aviram pel dia de Nadal. El dinar típic per aquestes dates era el capó, el gall d’indi o el pollastre, que només es menjaven en aquestes dates degut al seu elevat cost en aquells temps.

El Nadal té el seu origen en les festes agrícoles i els antics cultes orientals. L’Església veient que eren festes molt populars va adoptar la data com la commemoració del naixement de Jesús, convertint una festa pagana en una religiosa. La nit de Nadal és típica la Missa del Gall. El dia de Nadal és tradició que es reuneixin les famílies i mengin escudella i carn d’olla amb pasta de galets i pollastre o similar.

En aquestes dates és costum fer cagar el tió, on antigament era una soca que es feia cremar la nit de Nadal i actualment porta llaminadures als nens.

El dia de Sant Esteve és costum dinar canelons, tradició que ve d’antic, ja que es feien amb tot el menjar que ha anat sobrant durant les dates.

El 28 de setembre es celebra el Dia dels Innocents en record de la matança d’Herodes i que ha anat evolucionant en un dia de bromes per a grans i petits.

Per Cap d’Any és costum prendre raïm i no té cap origen religiós i es remunta a l’any 1909 on per eliminar els excedents de raïm, els productors vinícoles van promoure una campanya per associar la ingestió de raïm a la bona sort per a la resta de l’any.

Festes de Pàsqua

El cicle de Pàsqua comença amb el Dijous Gras i finalitza en el Dia de Corpus, però els seus dies poden variar segons l’any, ja que depenen dels cicles lunars:

Depèn de la primera lluna plena de primavera, on el diumenge següent serà el Dia de Pàsqua. Si hi ha lluna plena just després del 21 de març la Setmana Santa és a finals de març, si pel contrari la lluna plena és just abans del 21 de març el Dia de Pàsqua no serà fins la propera lluna plena a mitjans d’abril provocant l’endarreriment de la Setmana Santa i tot el cicle de Pàsqua..

La primeta festivitat d’aquest cicle és Carnestoltes, que s’inicia el Dijous Gras (dia de menjar truita, botifarra d’ou i coca de llardons) i finalitza el dimecres següent amb l’enterrament de la sardina.

La Setmana Santa antigament no era una setmana festiva com avui dia, tot el contrari, era una setmana de recolliment on ni cinemes, ni sales de ball... El recolliment religiós era obligat i la vestimenta havia de ser l’adequada. L’única representació permesa era la de la Passió, que es remunta al segle XV. També és típic a Catalunya les escenificacions itinerants de la Passió de Crist durant el Dijous i el Divendres Sant.

El Dia de la Mona correspon al Dilluns de Pàsqua, on els padrins obsequien els seus fillols amb un pastís. El mateix dia tenen lloc les Caramelles.

El 23 d’abril tenen lloc les festes patronals de Catalunya: Sant Jordi és el dia del llibre i la rosa i que la UNESCO ha declarat com a Dia Mundial del Llibre. Quatre dies més tard es celebra el dia de la Mare de Déu de Montserrat on a moltes poblacions catalanes hi ha ballades de sardanes.

Cinquanta dies després de Pàsqua té lloc la Pàsqua Granada i deu dies més tard té lloc el Corpus. Antigament el Corpus era una de les festes més importants de l’any i a Barcelona es celebrava una processó on hi participaven totes les associacions i institucions de la ciutat.

Les Festes Majors

El 23 de juny, Dia de Sant Joan, es celebra el solstici d’estiu i és la festa del foc. A partir d’aquest dia comencen la majoria de Festes Majors a les poblacions catalanes.

Cada població té les seves tradicions i les celebra de forma diferent, però a gairebé totes hi ha castellers, sardanes, gegants i balls de bastons.

A partir del mes de setembre es comença a cloure el cicle de festes majors coincidint amb l’equinocci de tardor. A la tardor no hi ha gaire celebracions i les que hi ha com Tot Sants no conviden a moltes celebracions tot i que va associada la Castanyada amb la seva tradicional ingesta de panellets.

A Sentmenat es celebra la Festa Major el cap setmana on caigui el primer diumenge de setembre. És una festa amb gran varietat d’actes organitzats tant per entitats com per l’Ajuntament, entre els que hi ha cada any podem destacar les Barrakes per als joves, els balls a les nits, el concert de festa major, la trobada de Gegants o el Concurs fotogràfic.

11 de setembre

L’any 1886 es va celebrar un funeral pels caiguts el 1714 i es va inaugurar l’estàtua del Rafael Casanova. La detenció el 1901 d’uns joves que commemoraven la data va provocar una gran manifestació a Barcelona que aviat tingué ressó a tot Catalunya. Després del franquisme, la Diada es va celebrar el 1976 a St. Boi, i el 1977 més d’un milió de persones es van aplegar al centre de Barcelona en una manifestació. A partir d’aquí a cada poble es celebra la festivitat normalment amb ofrenes florals a la senyera i altres actes commemoratius.

Altres festes nouvingudes

Tot i així s’han anat introduint altres festes nouvingudes per a Catalunya especialment a través de diferents grups migratoris. Quan un grup migratori arriba a un nou territori necessita remodelar el seu entorn per no oblidar i no tenir tanta enyorança del lloc de procedència.
Aquesta remodelació i enfortiment de l’entorn es fa més visible quan es tracta de reconstruir una festa fortament relacionada amb la cultura d’origen.

Tot aquest procediment el pot fer de dues formes diferents. La primera és retornant al lloc d’origen per tal que les noves generacions vegin com és la vida i la festivitat en les localitats d’origen dels seus avantpassats. Però aquest forma no sempre és possible ja que moltes vegades calen dies festius i no és assequible econòmicament. La segona és la demostració per part del grup d’emigrants als seus fills i néts de la pràctica festiva.

En el segon cas es tendeix a la recreació de la festa de tal manera que mantingui la seva eficiència. Un exemple molt clar d’aquest de festivitats són les romeries o la Feria d’Abril. A Sentmenat un clar exemple és la romeria organitzada per la Casa d’Andalusia

Darrera actualització: 09.02.2016 | 09:29
Darrera actualització: 09.02.2016 | 09:29