Xarxa de Municipis Lliures de Tracta

Dimarts, 23 de maig de 2017 a les 12:40

L’Ajuntament de Sentmenat es va adherir per moció al ple del passat mes d’abril

La Xarxa de Municipis Lliures de Tracta és la iniciativa impulsada pel Moviment Democràtic de Dones, coordinat a nivell estatal des de l’Ajuntament de Santa Coloma i a Catalunya per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Un moviment que compta amb el suport i l’adhesió de diferents ajuntaments (actualment, 84 ajuntaments arreu del país), organitzacions i persones individuals de diferents grups polítics i socials, tots ells sensibilitzats davant aquest fenomen que ja ha estat batejat com “l’esclavitud del segle XXI”. L’Ajuntament de Sentmenat es va adherir per moció al ple del passat mes d’abril.

El tràfic de persones se situa com el tercer negoci il·lícit més lucratiu a escala mundial, després del narcotràfic i de la venda d’armes, i avui dia continua creixent a Europa. Segons les Nacions Unides, el 80% de les persones explotades són dones o nenes. Dins el fenomen del tràfic de persones conflueixen diferents atacs contra els drets humans i la dignitat de les persones, especialmente contra les dones, davant la proliferació d’unes màfies que exerceixen la violència de gènere en el context d’una societat de consum que considera el cos de la dona un producte més.

Davant aquesta situació es fa evident la necessitat, urgència i transcendència que els municipis de Catalunya se sumin a aquesta Xarxa de Ciutats Lliures de Tràfic de Dones, Nenes i Nens destinades a la prostitució, a la qual s’han anat sumant altres municipis des que Zamora va iniciar aquest procés el novembre del 2015. Segons les conclusions de l’Informe de la Comissió Mixta dels Drets de la Dona i de la Igualtat d’Oportunitats sobre l’estudi de la prostitució al nostre país -elaborada amb motiu de la Proposició No de Llei per l’Abolició de la Prostitució i de la Tracta de Dones i menors amb fins d’explotació sexual-, les persones que es troben en aquesta situació són majoritàriament dones pobres i / o en situacions de desarrelament social.

Per això, es contempla que cal combatre les causes socials que aboquen a moltes persones a una situació de prostitució contra la seva voluntat: la desigualtat, l’exclusió, la injusticia social i la discriminació sexual, que limiten la llibertat d’opció de les dones.

Una altra de les conclusions importants és que el trànsit i tracta de dones i nenes és un fenomen creixent en l’àmbit europeu / països occidentals; el creixement de xarxes que practiquen aquestes activitats atempten contra els drets humans i la seguretat de les dones que exploten. Totes dues són manifestacions que minven la dignitat de la dona, que suposen una forma de violència de gènere i un atemptat contra la llibertat de les mateixes.

La prostitució sempre ha existit, diuen. També les guerres, la tortura, l’esclavitud infantil, la mort de milers de persones per la fam. Però això no és prova de legitimitat ni validesa. Tenim el deure d’imaginar un món sense prostitució, el mateix que hem après a imaginar un món sense esclavitud, sense violencia de gènere, sense infanticidi ni mutilació d’òrgans genitals femenins. Només així podrem mantenir una coherència entre els nostres discursos d’igualtat en la societat i en l’educació i les pràctiques reals que mantenim i fomentem.

 

Darrera actualització: 23.05.2017 | 12:47